STEPV – Universitat de València

Secció sindical de l'STEPV a la Universitat de València

STEPV – Universitat de València - Secció sindical de l'STEPV a la Universitat de València

El Govern aprova l’augment salarial per als empleats i empleades públiques pendent per a 2020

L’adopció de la mesura coincideix amb l’anunci de l’INE que l’IPC de 2019 s’ha incrementat en un 0.8%. La pèrdua de poder adquisitiu des del 2010 és del 12%

   Hui dimecres s’ha publicat en el BOE el “Real Decreto-ley 2/2020, de 21 de enero de 2020, por el que se aprueban medidas urgentes en materia de retribuciones en el ámbito del sector público“. Com sabeu, el passat 21 de gener, el Consell de Ministres aprovà incrementar el salari del personal públic en un 2%, en aplicació del que ja estava previst al II Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública signat en 2018. Aquest augment difícilment podrà ser aplicable a la nòmina de gener; ja que en aquesta part del mes les nòmines ja estan tancades. Ara bé, els seus efectes, arribat el moment de repercutir-se, ho seran a data d’1 de gener.

   El fet que no haja pogut aplicar-se en temps i forma és una conseqüència més, diuen, de la provisionalitat del Govern anterior, que ha estat en funcions fins els primers dies de 2020 en què es va aprovar, al Congrés del Diputats, la investidura del nou President del Govern i, a partir d’ací, la designació del nou consell de ministres. No obstant això, cal assenyalar que, l’any passat, les circumstàncies eren les mateixes i sí que es va procedir a aplicar el corresponent increment salarial. Un enigma.

   Bé, en qualsevol cas i sense intenció d’ignorar la notícia del dia, encara que era coneguda i esperada, des d’Intersindical Valenciana creiem que cal posar l’accent, no sobre una notícia puntual com és el cas, sinó sobre la situació real del poder adquisitiu de les empleades i empleats públics confrontant-la amb altres que, no sempre, són de signe positiu.

   La primera és que l’INE va fer pública, fa pocs dies, la taxa de creixement de l’IPC en 2019, fixant-la en un 0.8% i això no és bo per als treballadors i treballadores públiques. No ho és perquè els nostres augments salarials anuals no són fàcilment modificables per estar sotmesos als Pressupostos Generals de l’Estat i, per tant, tot el que puge l’IPC en un any va en detriment de la nostra capacitat de compra. Per fer-ho fàcil d’entendre: si en 2018 ens incrementaren els salaris en un 2.5%, en pujar també l’IPC un 0.8%,  realment els nostres salaris només han tingut un increment net de l’1.7%.

   Una altra notícia recent, del dilluns 20 de gener, és la previsió de l’FMI sobre l’evolució de l’economia espanyola i que ve a confirmar que el creixement del PIB en 2019 serà d’un 2%. Un xifra que en el context del II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública, es tradueix en el fet que perdrem un augment salarial addicional, per a 2020, de l’1% que està vinculat a l’evolució d’un PIB igual o superior al 2.5% i això, tampoc és bo per als treballadors i treballadores públiques. No ho és perquè la possibilitat de recuperar el poder adquisitiu perdut des de 2010 comença a ser una quimera embolcada en un Acord retributiu més aparent que real, en què les xifres dels increments retributius s’esvaeixen entre els dits en aplicar indicadors econòmics que res tenen a veure amb el nostre treball i la nostra dedicació.

   Per tant, ara sí, i amb coneixement de causa, podem dir que tal vegada la notícia de l’aprovació de l’augment salarial del 2% pel personal públic en 2020 no és la notícia del dia, perquè no és suficient amb llegir el titular, sinó que cal llegir tota la lletra, sobretot la més menuda. La notícia seria, en tot cas, que el II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública és, en termes de recuperació del poder adquisitiu, una estafa vestida de seda.

Category: Nòmines, Notícies

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 11 ?